RELENTLESS SHIT - W.A.W.W.I.A.D (We All Want Water In A Desert) 1. IDENTIFICACIÓ 1.1 FITXA Nom del grup: Relentless shit Integrants del grup: Roman Badiella - 23 / 7 / 98 - Ucraïna Victor Ruíz - 23 / 12 / 97 - Espanya Oriol Zamora (àlies “Deu de l’Ègara”) - 22 / 12 / 97 - Terrassa Xavi López - 17 / 3 / 97 - Espanya Data d’inici: 2013 Estil: Hardcore, post hardcore i metalcore. 1.2 CONTEXT (de la banda, com es va formar) “Per part meva (Roman), la idea de tenir un projecte musical sempre ha estat allà, segurament des de que tenia 10 anys o menys.” Però parlant concretament de Relentless, tot va començar ara farà uns 3 o 4 anys, quan en Roman amb l’Oriol varen començar a parlar seriament de fer alguna cosa amb cara i ulls, i van contactar amb en Xavi López, qui també tenia unes motivacions semblants a les seves. Un cop van tenir una formació de 3 músics, van estar una temporada tocant algunes cançons que en Roman havia compost prèviament. Bàsicament passaven el rato tocant música que ens agradava i passant-nos-ho bé. Després d'una temporada on feien aquestes “jam sessions”, un cop l'agrupació musical que havíen fet ja tenia uns fonaments relativament estables, es van adonar que el que havien muntat es començava a fer petit i volien “pujar el nivell”. Va ser llavors quan en Roman, va conèixer en Víctor, i vistes les necessitats de fer créixer el projecte musical que tenien entre mans, i la necessitat d'un músic mes a l'agrupació, el varen convidar a unir-se i segons el Roman “en Víctor sense pensar-s’ho 2 cops va acceptar”. Un cop ja sent els 4, van tenir la sort de moure uns quants cables, i trobar un local d’assaig, econòmic, a la seva disposició. “És en aquest punt, després de tota aquesta història per darrere, és on oficialment neix Relentless”. “El nom d'un grup de música sempre és complicat ja que trobar un nom que convenci a tots els membres, un nom que els hi agradi, i que a més, pugui agradar a la gent, que sigui fàcil de recordar... El nom definitivament és una mica complicat”. Relentless igual que totes les bandes, van passar la temporada de recerca, d'opcions i possibilitats per a un nom. En Roman, no se sap d’ón, ni perquè, va treure “Relentless”, que a tots els semblava un nom “molón”... La gracia va ser quan van buscar la traducció de Relentless, la qual és “implacable”, però ho van llegir malament i es pensaven que era “impecable”. “Pensant-nos així que Relentless significava “impecable”, ens va semblar ingeniós dir-nos “Relentless shit” (mierda implacable)... però mesos després d'oficialment dir-nos Relentless/Relentless shit, vam tornar a llegir la traducció, i aquest cop la vam llegir bé, i ens vam quedar amb cara de “ok”... el nom de Relentless acaba tenint més valor per aquesta història que no pas pel significat personal que se li pugui donar.” Ells pensen que Relentless acabarà sent un nom provisional, un nom per emmarcar i denominar una cosa temporal, però no definitiu, ja que per qüestió de publicitat i comercialització del producte, el “shit” suposa masses traves, i Relentless al cap i a la fi és un nom complex, difícil de recordar. 2. ANÀLISI FORMAL 2.1. ESTIL Comentant l’estil general, com a músics són totalment polifacètics, si algú entrés al seu local podria escoltar ska, rock, blues, hardcore, thrash, rap... Però profunditzant en Relentless, van començar tocant hard rock, o punk… ells diuen que tocaven el que els permetien les possibilitats que tenien (en l'àmbit de material: bateria, amplificadors...). Van estar un any aproximadament fent concerts, component alguns temes que tenien a mitges, experimentant amb les seves possibilitats, i veient l’ambient que es respirava, fins que finalment van decidir exposar i ordenar idees sobre com els agradaria avançar o créixer, sobre quins canvis necessitaven per seguir endavant, de gust amb el qual estaven fent. “Ara per ara estem experimentant amb el hardcore i la música extrema en general, sempre donant-li el toc personal de Relentless.” La cançó en concret pertany a diferents estils: Hardcore, post hardcore i metalcore. Hardcore → Estil musical sorgit als Estats Units d'Amèrica en la dècada de 1980 com a derivació del punk i que es caracteritza per la seva presentació agressiva, el seu ritme tremendament accelerat, el seu so brut i la potència i energia amb que s'executen les cançons. En els anys 80 un vessant del hardcore va prendre major influència del thrash metal, i es va popularitzar en els circuits i publicacions d'heavy metal. Es caracteritza per ser l'evolució dels aspectes més enèrgics del punk, els tempos i compassos són molt ràpids, els ritmes de bateries molt veloços i agressius, les línies de guitarres executades veloçment i amb pocs arranjaments, amplificades i amb distorsió, el baix en general dobla els acords de la guitarra, la veu és gairebé cridada, ràpida i les cançons solen ser curtes. Del hardcore han sorgit diversos gèneres, de vegades fusionant-se amb la música electrònica, el rap, el metall derivant subgèneres com el hardcore melòdic, el post-hardcore, el metalcore, el deathcore, el grindcore, el grunge i molts altres més. Post hardcore → El post-hardcore és un gènere musical derivat de l'hardcore punk en la dècada de 1980. El Post-hardcore en els seus començaments va prendre elements del post-punk i del rock alternatiu (sobretot fins a la dècada dels 90s causa de la gran influència d'aquests gèneres), els temps ràpids del hardcore com també les seves guitarres distorsionades i més de l'arribada dels riffs repetitius i en stacatto, en les guitarres més netes i melòdiques s'aprecia una notable influència del rock alternatiu com també el post punk, pel que fa a la veu, el cant estava molt més emfatitzat. Des de la dècada del 2000 està marcat per la seva instrumentació basada en guitarres sorolloses acompanyades per interpretacions vocals que sovint són cantades amb murmuris, veus guturals i "screams". Metalcore → Metalcore (també anomenat hardcore metal) és un gènere de fusió musical que incorpora elements de l'hardcore punk amb altres de l'heavy metal. El terme és un acrònim de heavy metal i hardcore punk. Les bandes de metalcore usualment tenen dos guitarristes, que freqüentment toquen ràpids i pesats riffs. Les bandes de metallic hardcore usualment toquen riffs propis del hardcore punk amb alta distorsió, mentre que les bandes de metalcore melòdic usualment toquen riffs inspirats en el death metal melòdic. Els baixistes solen seguir a la guitarra en el ritme. El baterista usualment toca amb doble pedal o doble bombo amb ritmes veloços, generalment d-beats, com a part de la seva influència hardcore. Les veus principals en el metalcore són generalment cridades. Les veus guturals van ser fent-se comuns en els anys 1990. Les bandes de metalcore melòdic generalment combinen aquestes amb veus netes. 2.2 ANÀLISI DE L’OBRA La lletra de la cançó és la següent: El tiempo transcurre atrapado en relojes rotos,mientras cada palabra que digo sienta como una confesión al tribunal El tiempo transcurre atrapado en relojes rotos, mientras que por cada palabra que digo, tu me echarias a los lobos. Si nuestra historia solo fuera un año de notas diarias, no tendría porqué esconderme nunca más. Si nuestra historia fuera solo un año de notas diarias, no seria un cobarde… El tiempo está corriendo atrapado en relojes rotos. Has querido nunca morir teniendo todo? Has estado nunca acompañado pero te has sentido solo? Oh querida, lo siento querida… pero “amor” nunca significa “para siempre”. Oh querida, lo siento querida, pero nunca vas a encontrar agua en este desierto… Oh querida, lo siento quería… pero el pasado está siendo los más cercano al paraíso… Si nuestra historia solo fuera un año de notas diarias, no tendría porqué esconderme nunca más. Si nuestra historia fuera solo un año de notas diarias, no seria un cobarde… El tiempo está corriendo atrapado en relojes rotos. Si te dejo entrar, otra vez, te cansaras de vivir en un desierto como un nómada sin agua. Si te dejo entrar otra vez te cansarás de vivir como un nómada Sientes las garras afiladas rodeando tu cuello? O solo una picadura de serpiente que te lleva a la muerte?. - Aquesta és la lletra original en castellà, ja que originalment era un poema compost pel Roman. Dir que al ser la cançó en angles s’ha hagut d’adaptar ja que traduir literalment no quedava bé. 2.3 ANÀLISI TÈCNICA Estructura: Intro, vers 1, tornada, vers 2, pont, vers 3, tornada, breakdown 1 (acompanyat de veu), breakdown 2, breakdown 1 (sense veu), breakdown 2, desenllaç/final. Compàs quaternari. Duració: 6:45 Instruments: Guitarra, baix, bateria, veu, beats electrònics, piano, varis instruments de corda fregada, diversos sintetitzadors. Estil: abarca hardcore, post hardcore i metalcore. 3. ANÀLISI CONCEPTUAL En general el que volen expressar amb les seves cançons els es indiferent al que volen transmetre, així cadascú pot percebre el que vol i de la forma que vulgui sense veure’s influènciat per el que ells pensen. No busquen transmetre res en concret, sinó transmetre alguna cosa que no deixi indiferent a les persones. Volen que una mateixa cançó és pugui interpretar de moltes maneres diferents. Amb la cançó que nosaltres hem escollit per analitzar volen transmetre, tal cual ens han dit: ” desde la tristor més amarga, al somriure més càlid”. No tenen intenció de transmetre res en concret. Simplement exposen la essència d’un període de temps. Per a ells, la cançó representa simbòlicament, un abans i un després. ENTREVISTA: 1. Quins són els noms, edat dels membres? On van neixer i quan? Roman Badiella - 23 / 7 / 98 - Ucraina Victor Ruíz - 23 / 12 / 97 - Espanya Oriol Zamora (àlies “Deu de l’Ègara) - 22 / 12 / 97 - Ègara Xavi López - 17 / 3 / 97 - Espanya 2. Quan vau començar? Per part meva (Roman), la idea de tenir un projecte musical sempre ha estat allà, segurament des de que tenia 10 anys o menys. Però parlant concretament de Relentless, tot va començar ara farà uns 3 o 4 anys, quan jo amb l’Oriol vàrem començar a parlar seriament de fer alguna cosa amb cara i ulls, i vam contactar amb en Xavi López, qui també tenia unes motivacions semblants a les nostres. Un cop vam tenir una formació de 3 músics, vam estar una temporada tocant algunes cançons que jo havia compost prèviament… alguns covers… bàsicament passàvem el rato tocant música que ens agradava i passant-nos-ho bé. Després d'una temporada fent aquestes “jam sessions”, un cop l'agrupació musical que havíem fet ja tenia uns fonaments relativament estables, ens en vam adonar que el que havíem muntat sens començava a fer petit, volíem pujar el nivell. Va ser llavors, quan per casualitats de la vida, vaig conèixer en Víctor, i vistes les necessitats de fer créixer el projecte musical que teníem entre mans, i la necessitat d'un músic mes a l'agrupació, el vàrem convidar a unir-se, i ell sense pensar-s’ho 2 cops va acceptar. Un cop ja sent els 4, vam tenir la sort de moure uns quants cables, i trobar un local d’assaig, econòmic, a la nostra disposició. És en aquest punt, després de tota aquesta història per darrere, és on oficialment neix Relentless. 3. Com vau triar el nom de la banda? És divertit i trist a la vegada. El nom d'un grup de música sempre és complicat, trobar un nom que convenci a tots els membres… un nom que els hi agradi, i que a més, pugui agradar a la gent… que sigui fàcil de recordar… El nom definitivament és una mica complicat. El fet és que nosaltres, igual que totes les bandes, vam passar la temporada de recerca, d'opcions i possibilitats per a un nom. Jo, no sé d'on, ni perquè, vaig treure “Relentless”, que a tots ens semblava un nom “molon”... però aquí ve la gràcia. Vam buscar la traducció de Relentless, la qual és “implacable”, però ho vam llegir malament i ens pensàvem que era “impecable”. Pensant-nos així que Relentless significava “impecable”, ens va semblar ingeniós dir-nos “Relentlsess shit” (mierda implacable)... però mesos després d'oficialment dir-nos Relentless/Relentless shit, vam tornar a llegir la traducció, i aquest cop la vam llegir bé, i ens vam quedar amb cara de “ok”... el nom de Relentless acaba tenint més valor per aquesta història que no pas pel significat personal que se li pugui donar. De totes maneres, pensem que Relentless acabarà sent un nom provisional, un nom per emmarcar i denominar una cosa temporal, però no definitiu, ja que per qüestió de publicitat i comercialització del producte, el “shit” suposa masses traves, i Relentless al cap i a la fi és un nom complex, difícil de recordar en un món en el la majoria de gent amb prou feines sap dir “hello” i “goodbye” en anglès… no sé si m’explico. 4. Us va costar que us truquessin per fer concerts? Realment aquí a Espanya, és impossible que et truquin per fer concerts, i més difícil és treure dines dels concerts que fas, encara més, segurament et fan pagar per poder tocar. Ningú truca a ningú per fer concerts, i menys si no tens promotora o discogràfica multinacional que et tregui concerts de sota les pedres. Si estàs en un grup de música, la majoria de concerts tels montes tu, buscant una banda amiga o col·laboradora per poder oferir espectacle d'unes 3 hores, contactant amb sales i fen negocis respecte diners l'entrada, la consumició… les comissions que van per la sala… per tu, etc… és complicat, i frustrant que no hi hagi cap tipus d'ajuda per als músics emergents, però si no t’agrada, sempre pots cagar-te en la música i fer-te DJ, que és trist, però llavors segurament sí que et truquen per fer… ejem… “concerts”. 5.Com us vau donar a coneixer? En això estem ara mateix, de fet diria que encara ningú ens coneix realment. Ara per ara si la gent ens coneix, suposo que és pel “boca boca”, molt moviment per les xarxes socials, per escoltar algun tema que mola… per poc més. Ara ens hem pres un petit descans, un descans dedicat a la recerca personal d'un so propi, dedicat a créixer com a músics i com a professionals dintre d'aquest món (no exclusivament a tocar bé un instrument). El fet és que Relentless ha canviat i està canviant respecte el que la gent coneixia. Portem ja uns mesos d’innactivitat envers el públic, preparant un material nou a totes hores, i totalment inèdit, el qual reitero que no té res a veure amb el que la gent pot reconèixer com a “Relentless”. Confiem que en aquest nou renéixer de Relentless, la millor forma de donar-nos a conèixer serà fent un “boom” quan arribi l’hora, mostrar el nou material (el qual, no és per ser egocèntric, però assegurem que no deixarà indiferent), i segurament movent-nos per empreses de distribució i publicitat. 6. Com componeu les vostres cançons? No hi sol haver un protocol per compondre. Suposo que lo bàsic és una influència sonora: Quin so es vol aconseguir?, quina dinàmica vols que tingui la cançó?, que i com vols que transmeti?, i per on vols conduir l'escolta al llarg de la cançó? Compondre és un món sense regles, però es molt més que fer una seqüència d'acords amb un tempo i una lírica. 7. Qui les compón? Compondre és una feina de tots, és a dir, cada un posa el seu granet de sorra. Però per qüestions pràctiques i de temps, el compositor més gran de la banda sóc jo (en Roman). Entre altres coses perquè jo abans de crear Relentless, abans d'estar en cap moviment musical, ja tenia el meu propi. Sempre des de petit he tingut la sort de tenir una via de fugida amb la música, i això sempre m'ha proporcionat la creativitat suficient per treure molt material, el qual mes de la meitat mai ha vist la llum del sol, ni té la necessitat de fer-ho. 8. Quants instruments teniu al grup (que toca cadascú)? la composició varia depenent de la complexitat dels temes que toquem, però tenim 2 formacions bastant estables: guitarra solista - Victor guitarra rítmica/veu - Roman bateria - Oriol baix - Xavi López guitarra solista/rítmica - Victor veu - Roman bateria - Oriol baix - López sintetitzadors i electrònica - Roman Últimament estem adoptat la segona formació, per poder permetre’ns tenir mes dedicació a la veu, i substituir la guitarra que falta amb sintetitzadors i electrònica. Bastant innovador i progressiu no? 9. Al principi era només un hobbie? Un hobbie… una via de fugida… digueu com vulguis. Suposo que si, sempre que es comença un projecte amb amics, és perquè t’agrada fer el que estàs fent, i consideres que és un bon motiu per invertir-hi el teu temps lliure… però a poc a poc et dónes compte de què deixes d'invertir-hi el teu temps lliure, per començar a invertir-hi tot el temps, convertint-ho així en una feina, deixant endarrere el hobbie. 10. Quantes hores hi dediqueu a la semana? Tots som músics, així que, mes per necessitat de desconnectar que per res, sempre s’acaba agafant l'instrument amb freqüència, per tocar una línia, un ritme que t’ha vingut al cap... Però jo, en el que és personal, com a cantant/guitarrista/compositor/productor de Relentless… hi dedico la totalitat de la setmana em sembla. És el que té dedicar-se a un hobbie de manera semiprofessional, que les línies metafòriques que separen el temps de feina i el temps lliure s’esborronen cada cop més, i acaba sent una feina a temps complet, i s’ha de saber com portar tot això. 11. Esteu en alguna discogràfica? De moment no hi estem, ni hi hem estat, però ens haurien de fer mol la pilota per tal de fer-nos firmar un contracte discogràfic… les discogràfiques són un tema complex, segurament a la llarga serà l'única forma de pujar de nivell i fer-se conèixer internacionalment, o si deu vol, mundialment, però mentre es tingui la sort o la possibilitat de portar-ho tot tu, des de el meu punt de vista, una discogràfica és prescindible. L’alternativa a la discogràfica, seria muntar tu la teva pròpia empresa, la teva distribuïdora, o el teu estudi per portar-ho tot tu (si tens el valor). 12. Quin o quins estils de música heu tocat? En quin us heu centrat ara mateix? Com a músics som totalment polifacètics, si algú entrés al nostre local podria escoltar ska, rock, blues, hardcore, thrash, rap… música en general. Però profunditzant en Relentless, vam començar tocant un hard rock, o punk… no ho sé, realment tocàvem el que ens permetien les possibilitats que teníem llavors (en l'àmbit de material: bateria… amplificadors...). Vam estar un any aproximadament fen concerts, component alguns temes que teníem a mitges, experimentant amb les nostres possibilitats, i veient l’ambient que es respirava, fins que finalment vam decidir exposar i ordenar idees sobre com ens agradaria avançar o créixer, sobre quins canvis necessitàvem per seguir endavant, de gust amb el qual estàvem fent. I aquí estem. Ara per ara estem experimentant amb el hardcore i la música extrema en general, sempre donant-li el toc personal de Relentless. 13. Quins són els vostres plans de futur? guanyar diners, ningú vol treballar gratis. 14. Que busqueu transmetre amb la vostre música? És indiferent el que es vulgui transmetre, cada un percebrà el que vulgui i de formes diferents. L’objectiu no és transmetre alguna cosa concret, l’objectiu és transmetre… alguna cosa, no sé que, però alguna cosa que no deixi indiferent. ¿No seria divertit que amb una sola cançó el públic pogués interpretar dos significats diferents? És això al que em refereixo. Hem escollit la cançó “W.A.W.W.I.A.D (We All Want Water In A Desert)” per analitzar-la: 15. Quina és la lletra de la cançó? El tiempo transcurre atrapado en relojes rotos,mientras cada palabra que digo sienta como una confesión al tribunal El tiempo transcurre atrapado en relojes rotos, mientras que por cada palabra que digo, tu me echarias a los lobos. Si nuestra historia solo fuera un año de notas diarias, no tendría porqué esconderme nunca más. Si nuestra historia fuera solo un año de notas diarias, no seria un cobarde… El tiempo está corriendo atrapado en relojes rotos. Has querido nunca morir teniendo todo? Has estado nunca acompañado pero te has sentido solo? Oh querida, lo siento querida… pero “amor” nunca significa “para siempre”. Oh querida, lo siento querida, pero nunca vas a encontrar agua en este desierto… Oh querida, lo siento quería… pero el pasado está siendo los más cercano al paraíso… Si nuestra historia solo fuera un año de notas diarias, no tendría porqué esconderme nunca más. Si nuestra historia fuera solo un año de notas diarias, no seria un cobarde… El tiempo está corriendo atrapado en relojes rotos. Si te dejo entrar, otra vez, te cansaras de vivir en un desierto como un nómada sin agua. Si te dejo entrar otra vez te cansarás de vivir como un nómada Sientes las garras afiladas rodeando tu cuello? O solo una picadura de serpiente que te lleva a la muerte?. 16. Quina és la estructura de la cançó? Intro, vers 1, tornada, vers 2, pont, vers 3, tornada, breakdown 1 (acompanyat de veu), breakdown 2, breakdown 1 (sense veu), breakdown 2, desenllaç/final. 17. Compàs? 4/4 18. Tempo? 135 BPM 19. Duració? 6:45 20. Instruments? Guitarra, baix, bateria, veu, beats electrònics, piano, varis instruments de corda fregada, diversos sintetitzadors. 21. Estil? Hardcore o post hardcore, o metalcore. 22. Que voleu transmetre en aquesta cançó? Perquè? Volem transmetre des de la tristor mes amarga, al somriure més càlid. No tenim, ni hem tingut la intenció de transmetre alguna cosa en concret. Simplement exposem la essència d’un període de temps. La cançó representa, simbòlicament, un abans i un després. 23. Qui ha escrit la lletra? Com heu fet la melodia? Tota la composició la ha fet el roman. La melodia s’ha fet agafant instruments, tocant-los i experimentant.